Temps de múrgoles

En els propers dies  es començaran a notar els efectes de les pluges que van inaugurar aquest mes d'abril.  Primordialment varen ser pluges lentes, pausades, ideals per a una terra assedegada. En general varen ser episodis que van superar els 120 litres.

Les múrgoles comencen a treure el nas. No és una florida generalitzada, doncs en moltes localitats encara es donen gebrades consistents. Caldrà buscar-les per sota dels 800 metres o, fins els 1100 en localitats ben assoleiades, en vessants sud.

Les múrgoles són bolets primaverals, de poca carn i d'interior buit. Tenen el cos dividit en un cap cobert de clots o alvèols, i una cama curta.

El reconeixement de les espècies de múrgoles és complex i discutit. És un grup complicat, amb opinions enfrontades i sovintegen els canvis en les denominacions. S'espera una revisió del grup per a ben aviat, pel que, de moment, és millor mirar-se el grup amb certa distància. Millor no aprofondir.

A grans trets podem dir que hi ha quatre grups o tipus de múrgoles:  les múrgoles rosses, les grises, les negres i les múrgoles de didal. Vist així, sembla que seria senzill, però no:  en moltes múrgoles el color canvia amb l'edat. Cal, per tant, que ens fixem en altres detalls, i que siguin detalls que no variïn.

Canvis en el color d'una múrgola grisa a mida que va

madurant (fixeu-vos en la mida de les fulles d'avet). 

Fotos de Karl Olson, fetes el 25 de juny, el 2 i el 9 de juliol 

de 2003 (Pilz, 2007)

Hi ha un petit truc que pot ajudar. El cap de la múrgola està  creuat de costelles, primordialment de direcció de dalt a baix, i altres que creuen transversalment (i que poden no tancar completament, del tot). L'espài entre costelles ja hem dit que s'anomena alvèol.  Be, en les múrgoles el color de l'alvèol és sempre diferent del color de les arestes de les costelles. Així, si observeu les fotos de la múrgola grisa de més amunt, veureu que tot i que en madurar passa del gris al ros, les arestes de les costelles sempre són més clares que el fons dels alvèols. Això només passa en les múrgoles grises i en les rosses. En canvi, en les múrgoles negres és a l'inrevés: les arestes de les costelles sempre són més fosques que l'interior dels alvèols. 

I les múrgules de didal?. Aquestes, com diu el nom, tenen el cap en forma de didal, de manera que la cama l'atravessa completament i s'uneix a la part superior del cap. No hi ha cap altre mena de múrgola que faci això.

Exemplars de múrgola de didal, un d'ells en secció, mostrant

 la cama  com penetra dins del didal. Imatge extreta de fungoceva.it

Diferenciar auests quatre grups de múrgoles te també altres interessos. Totes formen part d'una seqúència al llarg del temps. Així, per exemple si en una localitat trobeu múrgoles de didal heu de considerar que esteu a inicis de temporada, ja que són les primeres múrgoles en sortir.  Tot i que poden sortir vora pi roig, són més corrents en hàbitats on dominin els fresixes, en pollancredes, albaredes i tremoledes.

Les múrgoles negres apareixen al voltant d'una-dues  setmanes de començar les primeres de didal, i sovint, durant uns pocs dies, es poden trobar juntes. Els seus hàbitats són, per tant, força similars. Les negres però poden pujar fins els boscs de pi negre, a tocar de neu.



Les múrgoles grises les trobarem a mitja temporada, sovint en gran nombre. Prefereixen les freixenedes, les omedes i les rouredes. Poden aparèixer també en avellanoses amb boix i cirerers.


Òbviament, les darreres en aparèixer són les múrgoles rosses, i en els mateixos hàbitats anteriors. En total, i en un mateix lloc,  la temporada de la múrgola s'allarga entre 2-3 setmanes, pel que cal anar canviant d'alçada, d'orientació, etc. Us serà molt útil conèixer les altures a les quals altre gent troba les diferents múrgoles i també l'hàbitat.


Per acabar, hi ha diferents espècies de bolets que acostumen a aparèixer uns dies abans que les múrgoles de didal: la cassoleta vermella  (Sarcoscypha coccinea ), la cassoleta murgolera ( Sarcosphaera crassa) i la grèixa murgolera (Gyromitra esculenta).  Cap d'elles s'hauria de menjar.


Dit tot això, podem avançar que aquesta propera setmana podreu trobar en zones baixes, en alzinars humits, rouredes i avellanoses, fins a 400 metres d'alçada les múrgoles rosses. Aproximadament dels 400 als 800, múrgoles grises i negres; i a muntanya múrgoles de didal i grèixa murgolera, primordialment. Tot lo dit amb tots els respectes per les múrgoles, que són força personals i fan una mica el que volen. Però un esta forçat a intentar entendre-les....

Múrgola negra pertanyent a l'espècie Morchella elata.  Imatge extreta de la pàgina files.shroomery.org. Les arestes de les costelles són fosques i els alvèols clars.

Múrgoles rosses. En aquest cas, pertanyents a l'espècie Morchella esculenta.   Observeu l'aresta de les costelles clares i els alvèols foscos