dissabte, 7 de gener del 2012

Funcions dels fongs

M'ha arribat una consulta de divulgació: Quina és la principal funció dels fongs en el bosc?. Aprofito que escric la resposta per penjar-ne una còpia.
El sòl del bosc és ple de vida. Només cal mesurar la seva respiració. Els microorganismes del sòl es nodreixen de les restes orgàniques (fulles, branquillons, residus d'altres organismes) per a viure. Els microorganismes consumeixen aquestes restes, respiren, es multipliquen i moren. Si el sòl és sec, tenen poca activitat. Si és humit, molta més. D'aquí que quan caminem per un bosc observem que fa una olor especial. En diem olor de bosc o de terra humit. De fet, és l'alè de milions de microorganismes, primordialment del sòl, que estan respirant.
Els residus vegetals però no són la principal font nutrícia del bosc. Són importants, però en hi han altres que ho són molt més. Els principals són els materials que perden les rels. Podríem dir que supuren les rels. Tècnicament s'anomenen exsudats radicals. Efectivament, només considerem que les rels són òrgans xucladors d'aigua i sals minerals, però tenen altres funcions. És lògic. Un arbre pot absorbir aigua, però no pot evitar que per pressió, les seves rels perdin constantment aigua i saba sucrada. Les rels traspuen saba que va alimentant el sòl de sucre. Evidentment tots els microorganismes s'acosten a les rels a nodrir-se. A abeurar. Fins i tot els paràsits. Aquesta va ser una de les raons per les quals van triomfar els fongs micorízics: formaven una beina que envoltava les rels i evitava que els exsudats radicals arribessin als fongs paràsits. Les plantes que tenien els fongs micorízics estaven més protegides que la resta.
Un cop més, si fem la corona a un arbre, es a dir si tallem els vasos que porten la saba a les rels, veurem com en pocs minuts la respiració del terra es redueix extraordinàriament. Per tant, els arbres actuen com a bombes de sucre al sòl, en són els principals alimentadors de la vida al sòl.
Ara que em pintat el quadre, anem a veure que hi fan els fongs. Per una banda consumir la matèria orgànica, es a dir, digerir les fulles, les restes de fusta, els excrements dels insectes i també, consumir bacteris i altres fongs. Unes espècies en consumeixen una part (la cel·lulosa, per exemple), altres la lignina, altres una determinada concentració de minerals. Cada espècie pot ser més eficient per determinats fragments de matèria orgànica. Els fongs tenen un gran ventall d'enzims que els hi permeten digerir un enorme nombre de compostos del sòl. Els bacteris menys, i els insectes i altres organismes del sòl, molt pocs. Si no hi haguessin fongs, la lignina de la fusta s'acumularia al bosc, i tots els seus nutrients quedarien sense poder aprofitar-se.
EN el bosc, doncs, la matèria orgànica morta, es converteix en viva. I el cadàver dels fongs i dels bacteris, és fàcilment aprofitable per a la resta d'organismes del sòl. Per això en diem organismes RECICLADORS o COMPOSTADORS.Retornen tots els components (orgànics, minerals, etc) que estaven fixats en deixalles a disposició de la resta d'organismes.
A banda, hi altres funcions. He comentat que els fongs tenen enzims que no tenen altres organismes. Un els hi permet sintetitzar àcid oxàlic. És un àcid molt fort, que solubilitza qualsevol roca. Així, els fosfats que són materials que no són solubles, i que per tant, les plantes necessiten (no els hi arriben mitjançant l'aigua de pluja) els fongs poden obtindre el fòsfor fàcilment. Per tant, els fongs són independents del fòsfor de la matèria orgànica, i l'obtenen de les roques del sòl, i així alimenten el terra (i els arbres) amb fòsfor. El mateix passa amb altres minerals (ferro, manganès, etc). Per tant em d'entendre els fongs com a fertilitzadors del sòl (tot i que lentament degradin les estàtues i les parets dels edificis).
Finalment, entendrem que els fongs micorízics, els units a les rels dels arbres tinguin tanta importància. Nodreixen d'aigua i sals minerals que han solubilitzat, directament a les rels dels arbres. Òbviament a canvi de sucres, només faltaria.
Be, això és el principal. Espero que,com jo, gaudiu el que passa sota els peus, la propera vegada que respireu "olor de bosc". Bon dia a tothom

Com funcionen els erols

Aprofito aquests dies que hi ha més temps i segueixo amb la resposta a preguntes, aquest cas d’en Serafí: “Es sap perquè determinades especies de bolet creixen en rotllana? “
Només creixen en rotllana aquells bolets, el miceli dels quals creix sense restriccions. Es a dir, en micelis que viuen en prats o en boscs oberts. Quan viuen en l’interior de troncs o en boscs pedregosos o amb molt sotabosc, el miceli entre en contacte amb altres micelis o obstacles i acostuma a créixer de manera reprimida i, per tant, forma fructificacions irregulars.
En el primer cas, quan no hi ha restriccions o aturalls, el miceli tendeix a estendre’s de manera circular, com ho fa en una placa de cultiu. De fet, es bo recordar la imatge d’una colònia en una placa. El que passa és que sota un prat o en un bosc, la colònia sol fer un o diversos metres de diàmetre.
Tot i que no hi hagi restriccions, la vida d’un miceli és forçada. Forçada a què?. Doncs a anar endavant. Recordem com es nodreix, com s’alimenta: Excreta enzims digestius per la superfície del miceli, de les seves cèl·lules. Els enzims, cada un adequat als elements que hi ha al seu voltant, digereixen els nutrients a mida molecular cada cop més menuda, fins que el miceli els pot absorbir (per cert, això implica que els bacteris que hi ha al seu voltant viuen en una sopa alimentària). Un cop ha digerit el que pot, el miceli ha de créixer endavant o mort. Avançar o morir d’inanició.
Un cop s’han desenvolupat fins a una certa extensió, als micelis les coses se’ls hi compliquen. A veure si puc dibuixar el problema. El miceli és tubular, és un conjunt de filaments minúsculs, usualment de 2-4 micres de diàmetre ( 1000 micres equivalen a un mil·límetre). En un centímetre cúbic de terra de bosc (un dau de terra, com els de jugar) hi ha una mitjana de 200 KILÒMETRES de miceli!!!. Impressionant!!!. Ara, el miceli NOMÉS pot absorbir per l’extrem jove. Els nutrients absorbits per l’extrem, han d’anar a alimentar l’extrem de l’altre banda. Arriba un moment que el sistema claudica per si mateix. La part posterior, més vella, es mort. El miceli de la majoria d’espècies, però, són estalviadors de mena. El miceli es desmunta a ell mateix, s’autodigereix, aprofita el que pot i deixa el que no pot aprofitar al seu darrera, el seu cadàver. Normalment no el sabem diferenciar, però si analitzem amb microscopi un substrat adequat, és pot veure.
Per tant, resumint, les colònies es veuen forçades a créixer endavant i, arribat un moment, a morir per darrera. La colònia circular esdevé una anella que va augmentant de diàmetre amb els anys.
De la mateixa manera que només la part jove te capacitat per a digerir els aliments, també és la única part on la majoria de micelis poden formar bolets. Per tant, les colònies circulars, les rotllanes, que nosaltres anomenem erols, només formen bolets per la part més exterior, i cada any una mica més enfora.
Per tant, quan en un prat observeu un erol de cama-secs, fent rotllana, ja us podeu imaginar la teranyina miceliar de que es tracta. Sota terra hi haurà una anella d’uns 50 cm d’ampla, per 20 cm de profunditat, i el diàmetre que tingui, en aquest cas amb uns 50-60 km de miceli per centímetre cúbic, creixent a raó de 1-2 cm any enfora, alimentant-se de herbes i fent bolets per l’exterior un o diversos cops l’any. A vegades em quedo agenollat al costat dels bolets, agraint a l’evolució que ens hagi donat el cervell que tenim per a descobrir aquestes coses. La infinitat que hi ha per sobre nostre, per sota i per dins. I la sort que tinc de no ser religiós.

Creative Commons License